De maig a setembre és la temporada ideal per menjar sardina (juntament amb altres peixos blaus com el verat o el seitó). En aquesta època en trobareu al mercat a preus molt interessants (a vegades puja una mica al voltant de Sant Joan, perquè són plat habitual a algunes regions). Amb una mica d’oli, all, julivert i una bona brasa ja en tindríeu suficient per fer unes sardines imbatibles, però us apuntarem unes quantes maneres alternatives per preparar-les.

L’excuiner d’El Bulli Ferran Adrià reivindica molt sovint aquest peix i seva és la frase de “millor una bona sardina que una mala llagosta”. En el seu llibre de cuina per cada dia va publicar una recepta de “Sardines al sèsam amb amanida de pastanaga”, que és una manera ben original de menjar-les.

D’aquesta preparació diferent passem a un clàssic: les sardines escabetxades. Una recepta que ens permetrà conservar-les durant temps. Fins i tot les trobareu més bones si teniu paciència per menjar-les com a mínim el dia després!

Si compreu massa brisa podeu provar de fer una versió fàcil de la coca de sardines, una bona idea per tallar a trossets i treure per picar a l’estiu. Si voleu una versió una mica més elaborada, fent vosaltres la massa, podeu provar el cóc de sardines. Un cop tingueu dominada la massa ja és cosa vostra anar inventant variacions del què hi poseu a sobre!

També podeu utilitzar aquest peix en un arròs com al que ens proposen a la gastroteca. Si feu un bon sofregit de ceba, alls i tomàquet, ja res pot fallar! Un bo i econòmic plat de diumenge.

O bé podríeu tirar per una versió oriental. Compreu una farina per fer tempura (que és fàcil de trobar a molts supermercats), la barregeu amb aigua ben freda (en les proporcions que us indica l’envàs de farina)  i després ja només us queda passar els filets de sardina per la massa i fregir-los en oli ben calent. Per acompanyar-ho, tant podeu tirar per un camí més japonès com el de sucar-les en salsa de soja, com per fer fusió catalana amb un bon romesco!