“Amb la cua verda i lo vestit morat una senyoreta ne surt del mercat. Què és?”
No cal ser massa espavilat per desxifrar aquesta endevinalla recollida a Balaguer. La nostra protagonista de la setmana és l’albergínia o potser l’anomeneu albargínia o aubergínia o asbergínia o obergínia, depenent del vostre origen. La gran varietat de noms amb que se la coneix és equivalent a la seva versatilitat culinària.
L’etimologia és àrab i prové del mot al-bedengéna. Del català es va transmetre al francès aubergine i del francès a l’anglès britànic. No obstant, als Estats Units se l’anomena eggplant (planta-ou) donada la forma d’ou que té el fruit. És una hortalissa que prové de l’Índia i es va introduir a Europa a l’Edat Mitja via els comerciants àrabs que habitaven a la Península. A arrel d’això el seu cultiu es va estendre per tota la Mediterrània.
L’albergínia es produeix de maig fins octubre en conreu exterior. Conté un 92% d’aigua i té un contingut baix tant en proteïnes com en hidrats de carboni. Sobre l’organisme estimula el fetge i la vesícula, conté antioxidants que ajuden a combatre l’envelliment i malalties cardiovasculars. Com a efecte negatiu cal limitar-ne el consum en dones embarassades, si es pateixen inflamacions a les articulacions o problemes d’ossos donat el seu alt contingut en solanina. D’altra banda i segons la medicina tradicional xinesa l’albergínia tendeix a refredar, reduir inflamacions i actua diluint la sang estancada. Un remei casolà consisteix en picar la polpa i utilitzar-la per suavitzar cremades solars.
L’albergínia es divideix en tres grans grups: llarga, globosa i oval. Cada grup té diferents subcategories que podeu consultar aquí. Però ens agradaria remarcar especialment la blanca. Després d’un segle sense conrear-se el 2010 els agricultors del Bages juntament amb la col·laboració de diferents entitats van iniciar una campanya de divulgació per donar-la a conèixer. Com a exemple us enllacem una amanida d’albergínies, figues i mozzarella marinada.
A continuació us enllacem un seguit de receptes per tal d’il·lustrar el mapa gastronòmic de l’albergínia. Comencem amb una recepta originària de l’India: albergínies farcides de corder al curri. Des dels pobles àrabs ens arriba l’albergínia en crema Baba Ganoush. Si volem retre homenatge a Grècia podem provar la Mussaka. O si preferiu cuina siciliana podeu provar un clàssic: la caponata siciliana. Sense sortir d’Itàlia us recomanem les polpette di melanzane. I per acabar una melmelada d’albergínia.
Antigament es creia que transmetia bogeria i se l’anomenava Solanum insanum, només esperem que la bogeria que us transmeti sigui la de la passió per aquesta hortalissa.