Les faves formen part de l’agricultura mediterrània i de l’Àsia Central des de l’edat de ferro, 1200 aC, i posteriorment s’han estès per tot el món. Tant, que avui en dia els principals productors són Australia, Xina, Egipte i Etiòpia. També es consumeixen en zones de Sud Amèrica com Bolívia, Perú, Equador o Veneçuela. A l’antiga Grècia eren tan apreciades que s’oferien al déu Apol·lo.

Com tota la família de les lleguminoses tenen un nivell elevat de proteïnes i carbohidrats, calci, fibra i vitamines B1 i B2. De les faves se’n pot menjar tant la beina com la llavor. Es poden consumir bullides, estofades, fregides o fins hi tot crues, les llavors. Si són seques cal posar-les en remull i coure-les bé per evitar dolors estomacals. Les fulles de les faves també es poden consumir i tenen propietats antidiürètiques, depuratives i antireumàtiques.

Les faves no només formen part de la nostra gastronomia sinó també del nostre bagatge cultural i lingüístic. De temps enrere se sap que no és especialment recomanable el seu consum a la nit, ja que produeixen una digestió pesada. Antigament es creia que donaven malsons a les nits perquè dins les faves hi vivien les ànimes dels morts i no deixaven dormir tranquil.

També trobem en el nostre vocabulari popular dites com: “són faves comptades” per referir-nos a una cosa que és certa, “no poder dir ni fava” quan hom està esgotat o “treure les faves de l’olla” quan obtenim algun benefici. També expressions populars com “les faves d’abril les vull per mi; les de maig, pel meu cavall” ens aconsellen quan consumir-les.

I per acabar aquest recorregut gastronòmic us enllacem algunes receptes tradicionals de les diferents regions consumidores de faves. Començarem per les d’aquí com les faves a la catalana, o les faves estofades que són per sucar-hi pa. També podeu provar les faves amb gambes i menta o un puré de faves seques. Tot fent un petit salt a l’altre costat del Mediterrani us oferim el ful medames, plat nacional d’Egipte i consumit principalment durant el ramadà pel seu alt contingut energètic. I per acabar fem un salt al Pacífic per enllaçar-vos una recepta peruana de cullera el chupe de habas.

I si després d’aquestes receptes no en teniu prou recordeu la dita: “les faves d’abril són bones amb pernil”.