La recepta perduda

Avui us volem parlar de La recepta perduda, un programa de RTVE que podeu veure des del seu web o a través de la seva aplicació per Smart TV. I és que La recepta perduda reivindica una mica el mateix que nosaltres. Les persones que som de mercat trobem a faltar la cuina d’abans, aquells del xup-xup, senzilla però amb el protagonisme del producte per davant de tot, Les presses i la manca de temps ens han dut a oblidar moltes receptes que sinó les cuinem més quedaran en el record i potser un dia deixaran d’existir. I si les perdem estarem perdent la nostra cultura i essència.

En el programa podem veure com l’actriu Sílvia Abril viatja per tot Catalunya per recuperar totes aquelles receptes tradicionals que han donat identitat als pobles de Catalunya.

Foto de: karolina Grabowska

Suquet de peix, cap i pota, civet de senglar, cim i tomba, bacallà, mandonguilles, coca de recapte, calamars farcits,…teniu fins a 16 receptes, de moment, per començar a practicar.

Cuinar és compartir, és preservar la cultura i és l’opció més saludable que coneixem. La manera de garantir que allò que mengem és sa, de temporada i de proximitat és comprar-ho i cuinar-ho nosaltres mateixos.

Foto de: Gary Barnes

De recepta perduda tothom té la seva i potser la trobarem escrita en una factura de la llum, dins un llibreta antiga, o en forma de retall d’una revista o d’un diari. Cadascú té la seva i val la pena recuperar-la i posar-la en pràctica de tant en tant.

Ara que entrem de ple al fred potser podem recuperar algun plat de cullera, un estofat o una sopa o fins i tot un arròs a la cassola com ningú tret del vostre us l’ha fet mai. Per retrobar-vos amb la recepta perduda caldrà fer una mica d’arqueologia documental o potser alguna trucada. Remenar llibretes antigues, obrir llibres de cuina per veure si s’hi amaguen paperets amb anotacions o anar a visitar els testimonis vius que encara tenim a prop perquè ens les expliquin de viva veu.

Foto de: Sarah Chai

Hem preguntat als paradistes del mercat i ens han fet recordar receptes familiars enyorades, d’aquelles que quan es mengen ens fan viatjar en el temps. Les “migas”, les “gachas” o les conserves de “longaniza” d’Aragó. També el menjar blanc de Reus o aquell coc que només l’àvia sabia preparar i que era tan esponjós. Per no parlar de les croquetes úniques que preparava la padrina.

I si pensem en les receptes de Nadal de seguida ens venen al cap el còctel de gambes,un clàssic del 70, els ous farcits, el besuc al forn o aquell pollastre amb prunes que només l’Avia sabia preparar tan bé.

Foto de: Nicole Michalou

I vosaltres teniu una recepta perduda? segur que sí…